ExtractCIT

a la revista

A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y Z

aire comprimit

sintagma nominal masculí
Terminologicitat: 1




Actes d'Història de la Ciència i de la Tècnica (2008)
Freqüència: 5

Es van utilitzar perforadores mecàniques accionades amb aire comprimit del tipus Ferroux, ja utilitzada l’any 1874 en la perforació del túnel del Sant Gotard (14.920 m) que connecta Itàlia i Suïssa a través dels Alps.




Actes d'Història de la Ciència i de la Tècnica (2008)
Freqüència: 5

La perforadora Ferroux estava formada per un carro que contenia sis barrines orientables; el carro disposava d’un dipòsit d’aire comprimit que s’alimentava des de l’exterior; la pressió de l’aire era de 400 kPa.




Actes d'Història de la Ciència i de la Tècnica (2008)
Freqüència: 5

En aquest sentit, és interessant indicar que al túnel del Sant Gotard, un referent per al de l’Argentera, en lloc de cavalleries s’havia emprat una locomotora de 12 CV que funcionava amb aire comprimit a 700 kPa i que portava un dipòsit d’aire de 16 m3 (ROP, 1876: 91 i s.).




Actes d'Història de la Ciència i de la Tècnica (2008)
Freqüència: 5

També es comptava, segons Maristany, amb l’aire comprimit que deixaven anar les barrines; de tota manera al túnel del Sant Gotard es considerava que aquesta possibilitat només calia emprar-la en casos extrems atès que, òbviament, l’aire estava contaminat amb vapors d’oli procedents dels compressors (ROP, 1876: 106).




Actes d'Història de la Ciència i de la Tècnica (2008)
Freqüència: 5

En la perforació es van emprar barrines mogudes amb aire comprimit del tipus Ferroux.

 

IEC

Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme 47. 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. informacio@iec.cat - Informació legal

2022

Llicència de Creative Commons

Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons